dimecres, 4 de juny del 2014

Conclusions finals

Al llarg d'aquest semestre he pogut constatar com la teoria relacionada amb les pautes d'ajuda a l'alumnat amb TDAH es portaven a terme en el meu centre de pràctiques, i com afavorien positivament als clients.
El primer aspecte, primordial, i afegiria no tan sols per a l'alumnat amb TDAH, és saber escoltar als nens i joves, donant-los un espai adequat per al diàleg. I aquest fet em retorna a l'assignatura d'Educació Especial del pla d'estudis de psicopedagogia, enfocada als Trastorns de conducta, però amb una teoria totalment vàlida, segons els meu parer, per a l'alumnat amb TDAH. En una de les activitats recordo que deia: " caldria posar en marxa processos i situacions que afavorissin, primerament, la possibilitat d'establir una confiança en l'altre que conduís a l'establiment del diàleg a partir d'una organització i metodologia didàctica diferent a l'establerta, a fi a les necessitats d'aquest alumnat".
En l'assignatura de Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica deia "el marc teòric de reflexió i propostes d'actuació han de ser conseqüents amb una concepció socioconstructivista de l'aprenentatge, on s'aporta una visió interactiva del procés d'ensenyament-aprenentatge de la comprensió i expressió escrita. Així doncs, hi estan involucrats els professors, els companys i també, els continguts, així com la metodologia utilitzada. Per últim, sempre haurem de tenir en compte a la família".
Encara que aquest últim punt va més dirigit a una institució escolar que a un centre privat com on faig el PRC1, la teoria la podem transferir, ja que mai hem de perdre de vista que en el procés d'aprenentatge d'un nen o jove no podem tan sols responsabilitzar-lo a aquest, doncs hi intervenen d'altres variables sumament importants. És per aquest motiu que des del centre de pràctiques les reeducacions engloben les intervencions amb els clients, però també amb les seves famílies i els centres escolars on assisteixen, i en els casos requerits amb d'altres professionals, creant un treball en xarxa que afavoreix als afectats de TDAH i que, alhora, enriqueix professionalment als implicats.
 
Per altra banda, a partir de les meves pràctiques he pogut conèixer què significa tenir TDAH més enllà d'una teoria escrita, he pogut constatar com la dispersió afectava als clients contínuament, sessió rera sessió, i com sovint s'equivocaven en tasques que per coneixement eren capaços de resoldre, però que les seves característiques personals els impedien trobar la resposta adequada en cada moment.
 
També he pogut constatar com, a vegades, no eren conscients de que el seu comportament pogués molestar als demés, però després d'un diàleg interactiu amb la tutora i d'una introspecció reflexiva se'n feien conscients i podien aprendre de l'experiència. I aquest últim punt el trobo sumament important, ja que tots ens podem equivocar, però allò imprescindible per a poder créixer és aprendre de cada error.
 
Per altra banda, m'he fet conscient i voldria destacar el fet de que els nens s'han de divertir i poder aprendre a través del joc. De fet, quan vaig elaborar el material didàctic del joc Superment, una de les indicacions que em va donar la tutora és que en les instruccions hi anés la part lúdica, ja que calia que els clients es divertissin perquè eren nens i els havíem de respectar com a tals.
 
També voldria comentar la contínua interacció que la tutora té amb els pares dels seus clients, portant així un seguiment diari de l'evolució que fan, de la situació familiar, etc Crec que és molt important aquesta comunicació constant, ja que per una banda estem alimentant la confiança de les famílies en nosaltres, per una altra restem en coneixement continuat de la situació més enllà de les sessions reeducatives, i també fem saber als clients que portem el control de la situació.
Destacar dins d'aquest punt, també, que la tutora posa en coneixement dels clients que ella no mentirà mai als seus pares, però que recolzarà als clients en tot moment. Opino que és una manera de crear transparència i alhora enfortir el vincle amb els nens i joves.
 
Amb el desenvolupament de la Guia teoricopràctica sobre el TDAH que estic fent he pogut aprendre molt més sobre aquest trastorn, ampliant els meus coneixements i tenint a l'abast una sèrie de pautes aplicables amb els clients amb qui intervinc en el centre de pràctiques. És per aquest motiu que per al PRC2 tinc pensat aplicar un Pla d'intervenció amb aquest tipus d'alumnat.
 
Per últim i per no allargar-me més, dir que estic satisfeta amb les meves pràctiques, tot i que sent sincera al principi em costava una mica fer principalment observació, ja que com he estat treballant en educació varis anys el meu impuls era intervenir. Però ja ho farem en el PRC2...i seguirem fent camí!
 
 
 
 
 

dilluns, 2 de juny del 2014

Pautes per ajudar l'alumnat amb TDAH

Com comento en la pàgina referida a les pràctiques presencials, estic elaborant una guia teoricopràctica relacionada amb el TDAH, tant per a professorat com per a les famílies.
Bé, en aquesta entrada voldria compartir amb vosaltres una pauta, que es podria tenir en un institut, per ajudar a l'alumnat amb TDAH.
 
Els punts serien els següents:
 
  • Seure'l/a a primera fila. A prop dels companys tranquils i organitzats, de cara al professor/a.
  • Sempre que es donin indicacions hi ha d'haver contacte visual amb l'alumne i ens hem d'assegurar que en ha comprès.
  • Permetre-li sortir de tant en tant de l'aula amb l'excusa d'anar a buscar guix o fulls, ...
  • Recordar-li que ha de mantenir la taula endreçada i tenir a mà només el que necessita per aquella sessió de classe.
  • Donar-li més temps per resoldre els exàmens.
  • De tant en tant fer-li exàmens orals.
  • Assegurar-nos que s'ha apuntat a l'agenda deures, dates de lliurament de tasques o d'altres qüestions.
  • Proposar-li que supervisi el seu rendiment.
  • Proposar-li activitats no gaire llargues, on hi pugui haver un retorn ràpid de l'esforç (màxim 30').
  • Sutilment comprovar què està fent per poder-lo retroalimentar (podem passejar per la classe, etc).
  • Estructurar les qüestions de manera que primer tingui una visió global abans que la detallada.
  • Donar-li ordres d'una en una i assegurar-nos que ho ha entès abans de passar a la següent.
  • Intentar per tots els mitjans que la seva autoestima pugui créixer: donar-li ànims, somriure-li,...
  • Promoure l'hàbit de repassar en finalitzar les tasques.
  • Fer servir un llenguatge positiu.
  • Les explicacions de continguts haurien de ser motivadores i dinàmiques, estructurades i organitzades.
  • Valorar més la qualitat que la quantitat.
  • Fragmentar les activitats llargues.

Per si us interessa el tema del TDAH, la informació que estic recopilant per a la guia pràctica prové d'entre d'altres fonts d'informació de:

·         Castells, P.(2009). Nunca quieto, siempre distraído. Barcelona, Ediciones CEAC
·         Elías, Y. i Estañol, B. (2006). Trastorno por déficit de atención e hiperactividad. Bases neurobiológicas, modelos neurológicos, evaluación y tratamiento. Ed. Trillas
·         Fundació ADANA. Recuperat el 15 de març del 2014 de: http://www.fundacionadana.org/
·         Fundación CADAH. Article: Steve Jobs, Miss Teddy y el TDAH. Recuperat el 3 de maig del 2014 de: http://www.fundacioncadah.org//web/articulo/steve-jobs-miss-teddy-y-el-tdah.html
·         Gutiérrez, F. (2006). Hiperactividad y déficit de atención en niños y adultos. Ed: Trillas
·         Linkedin. Debat: ¿Qué le sucede al niño con TDAH en su cerebro?. Recuperat el 19 d’abril del 2014 de: http://www.linkedin.com/groups/Qu%C3%A9-le-sucede-al-ni%C3%B1o-2932437.S.5843747552515620866?view=&item=5843747552515620866&type=member&gid=2932437&trk=eml-b2_anet_digest-null-4-null&fromEmail=fromEmail&ut=11BOm0Ye_Yhmg1
·         RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l'aprenentatge. Recuperat el 27 de maig del 2014 de: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6419/1310190.pdf
·         TDAH Catalunya. Recuperat el 2 de març del 2014 de: http://tdahcatalunya.org/
·         Van-Wielink, G. (2005). Déficit de atención con hiperactividad. Estrategias, habilidades, diagnóstico y tratamiento. Ed. Trillas
·         Vídeo: El TDAH y el cerebro. Recuperat el 3 de maig del 2014 de: https://www.youtube.com/watch?v=eyjFxlk17V0
·         Viquipèdia. Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Recuperat el 4 d’abril del 2014 de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_d%C3%A8ficit_d%27atenci%C3%B3_amb_hiperactivitat



     
 

Caperucita roja - La versión del lobo

La meva tutora em va donar un conte que em va encantar! Era el de La caputxeta vermella, en castellà, però curiosament des de la versió del llop. Realment, un exemple clar de com formem la realitat des del nostre punt de vista i com, a vegades, aquesta mateixa formació pot estar distorcionant la realitat mateixa. És per això que, clarament, aquest conte em va fer pensar altra vegada en que, com a psicopedagogs (i hi afegiria com a persones) sempre hem de contrastar la informació, escoltar a tots els implicats en una situació i caminar amb l'empatia per davant. D'altra manera ens podrem equivocar i deixar de banda qüestions de vital importància en cada cas.
 
Dit això, us deixo el conte i us animo a llegir-vos-el!!
 
 
 


divendres, 30 de maig del 2014

Joc: Superment

Amb aquesta nova entrada us vull presentar un joc educatiu que he creat a partir de material reciclat (que tenia per casa...), ja que a les meves pràctiques a part de fer reeducacions també elaboro material didàctic.
Per a fer aquest joc m'he inspirat en un joc ja existent, però he introduït una variant molt important: les instruccions del joc divertides!
Perquè tal i com sempre diu la meva tutora, els nens no són adults, són nens (valgui la redundància), i per tant, els hem de tractar com a tals. Què significa això? Doncs que necessiten divertir-se i que una de les millors maneres que tenen d'aprendre és a través del joc. És per aquest motiu que a un joc preexistent basat en les matemàtiques li he introduït un nou factor per adaptar-lo a l'edat dels clients (edat d'escolaritat obligatòria).
 
Us ensenyo algunes fotografies del joc Superment, excel·lent per a treballar les operacions matemàtiques, ja sigui la suma, la resta, la multiplicació o la divisió, amb possibilitat de treballar-les en diferents nivells de dificultat:
 
 
 
I aquestes són les instruccions i el procediment del joc Superment que he creat, en format de triptic:
 

 
 Espero que us agradi!!

dimarts, 27 de maig del 2014

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l'aprenentatge

En aquesta nova entrada m'agradaria fer-vos arribar l'enllaç del DOGC on s'indiquen les pautes a seguir amb l'alumnat que pateix de TDAH. Crec que és important tenir-ho en compte i, per la meva experiència, en la docència no sempre tothom segueix aquestes pautes, sobretot en els instituts de secundària.
 
Enllaç: Normativa DOGC

A priori destacaria:

Article 3

Principis d’actuació educativa amb l’alumnat amb TA

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l’alumnat

amb TA, que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, per tal de proveir l’alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves

necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies i, si s’escau, amb altres serveis i professionals implicats en

l’atenció a l’alumne.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre i s’han

d’establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d’acord amb les evidències provades

de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre

adequadament l’alumnat, els docents, quan s’escaigui, disposaran de l’assessorament psicopedagògic i els

informes tècnics de l’orientador del centre o de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP).



Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar

constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar

a l'expedient acadèmic de l'alumne.

El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s’identifiquen les necessitats

de l’alumne; se n’ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d’ajustar-lo a

l’evolució de l’alumne

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professorat, de l’EAP o

l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. S’escoltarà en el

procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l'alumne si la seva edat i

circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el

seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família.
 

dilluns, 26 de maig del 2014

Reflexions respecte les indicacions d'ADANA i les meves pràctiques

Després de les indicacions donades per la Fundació ADANA, m'agradaria extrapolar-les a les reeducacions que es duen a terme en el meu centre de pràctiques.
 
En la pàgina d'aquest blog anomenada Les meves pràctiques presencials, us presento als tres clients amb qui estic treballant al llarg de les pràctiques.
 
En aquesta reflexió em centraré amb el client A.
 
Bé, una de les indicacions que ADANA donava era la supervisió constant per a millorar el seu comportament. Reconec que en les reeducacions que fem a les pràctiques aquest punt és molt més fàcil de dur a terme que a les escoles, ja que nosaltres tenim un sol client per sessió i no pas 30 alumnes junts. Tot i així, vull destacar que la meva tutora manté un contacte ocular directe amb A quasi permanent, també el rodeja amb el braç tocant-li l'esquena, i té cura de tenir el material precís sobre la taula i no tenir-ne "de més" per evitar "temptacions" de distracció per al client.
Per altra banda, no fem tutories individualitzades com a tals perquè, com he comentat, les sessions ja són individualitzades. Però si l'objectiu d'aquestes tutories és indicar al nen què s'espera d'ell, etc aquests punts sí que es treballen al llarg de les sessions. La tutora marca els límits amb A, que té molt clar l'ordre de les tasques al llarg de la sessió, és a dir, què cal fer en cada moment, però si algun dia demana fer quelcom, com explicar alguna anècdota, etc la tutora pacta amb ell en quin moment i en quines condicions ho pot fer.
Per suposat, es coneixen les dificultats que comporta tenir TDAH i el reforç positiu és constant en cada una de les sessions. Mai es ridiculitza a A, ni se l'acusa o se li falta el respecte.
 
Per últim, el joc que es fa al final de cada sessió també serveix, segons el meu parer, per treballar les habilitats socials.
 
Així doncs, puc observar que en les sessions dutes a terme amb A s'utilitzen vàries tècniques i estratègies per a millorar el comportament d'aquest client amb TDAH i ajudar-lo a augmentar la seva autoestima, el seu autocontrol i la seva autosatisfacció personal.
 
 
 

Fundació ADANA

M'agradaria compartir amb vosaltres la informació relativa a la Fundació ADANA amb una petita explicació d'una jornada formativa que van fer.

ADANA és una Fundació privada sense ànim de lucre, que té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Va ser creada per informar i ajudar a tothom qui estigui interessat amb aquest trastorn i pretén desenvolupar tots els mitjans possibles per reduir els efectes negatius que el TDAH provoca en nens, joves i adults, per a que aquests s'integrin feliçment en la seva vida diària.
El seu objectiu és sensibilitzar als pares, professionals de la salut, mestres, professors, escoles i en general a la societat perquè es doni un canvi d'actitud i s'aprenguin estratègies pel seu maneig.
  • Tractament des de l'escola:
 
 L'escola hauria de proporcionar a l'alumne/a amb TDAH un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador, que ajudi al nen amb TDAH a millorar el seu autocontrol. El mestre s'hauria de convertir, per tant, en un model per a l'alumne amb TDAH i també per als seus companys. Si el mestre mostra una actitud tolerant, flexible i pacient i entén les característiques pròpies del TDAH, aconseguirà un millor comportament per part de l'alumne/a amb aquesta síndrome conductual.
Es recomana que, amb un grup on estigui present un nen amb TDAH, mai es deurien programar activitats difícils i avorrides, o activitats de temps prolongat o tenir poc control del grup (en els patis, classes, espais oberts, excursions o transicions d'aules,...) o realitzar canvis a activitats que el nen/a amb TDAH no controli. A més a més, el nen ha de saber què s'espera d'ell, no només recordar-li els errors, acceptar-lo tal i com és, respectar-lo i no castigar-lo en excés.
Es pot millorar el comportament del nen amb TDAH si els mestres adopten les següents mesures de modificació de conducta:
 
- Supervisió constant (mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar-li l'esquena, passar pel cosstat amb l'objectiu d'assegurar-nos que ha començat la tasca, etc). La supervisió ha de servir per anticipar i preveure situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, en acabar una activitat o participar en una tasca grupal), generant així, en el mateix nen, major seguretat i autocontrol.
- Tutories individualitzades d'uns 10 min. Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què s'espera d'ell, quins senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament i rendiment i marcar límits o normes bàsiques de comportament dins l'aula (objectius concrets que pensem que el nen o adolescent podrà assolir). S'ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l'alumne/a.
- Ús d'eines bàsiques per a l'autocontrol del comportament: reforç positiu, extinció, temps-fora i establiments de límits.
 
Però l'escola no només hauria de millorar el comportament a l'aula d'un alumne amb TDAH i la seva atenció al treball. També hauria de treballar la motivació i l'autoestima d'aquests nens, ja que existeixen estudis que demostren que els nens amb TDAH es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens de la seva edat. Més del 50% de nens/es amb TDAH presenten problemes emocionals com ara sentiments depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. A més, un nen amb baixa autoestima dins de l'aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que el mestre voldria. Per això és important dedicar temps a incrementar-la. Per a fer-ho, hem de tenir en compte les següents orientacions:
  •  Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne/a amb TDAH dins l'aula.
  • Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per part de l'alumne i caldria elogiar-lo quan realitza alguna cosa ben feta.
  • Oferir-li un major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.
  • Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d'evitar el NO.
  • Evitar l'acusació, la ridiculització i la falta de respecte.
  • Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDAH dins del grup-classe.
 
 


dissabte, 24 de maig del 2014

El tractament del TDAH segons l'Associació Catalana del TDAH


Tractament:


El tractament dels nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) requereix un programa multidisciplinari, adaptat a les característiques individuals del nen/a, com el sexe o l’edat, i a agents externs com l’entorn familiar i social.
Existeixen diferents abordatges terapèutics per tractar el TDAH, però el tractament combinat – “multimodal” – és el que ofereix millors resultats. Això suposa la inclusió de pares, professors, metges i psicòlegs en ​​tots els nivells de la teràpia.
Tenint en compte això, es coordinen simultàniament tractaments de tipus:

·         Farmacològic

·         Psicològic

·         Psicopedagògic

Cap d’aquestes intervencions és exclusiva, no pot, ni ha de substituir les altres.
El tractament del TDAH s’hauria de realitzar de manera individualitzada, tenint en compte al pacient i la seva família. L’objectiu d’aquests tractaments és el de millorar la qualitat de vida dels pacients mitjançant la disminució de símptomes i complicacions del TDAH. Cal reduir el risc de complicacions, educar el pacient i la família sobre el trastorn, adaptar l’entorn a les necessitats del pacient i millorar les habilitats d’abordatge dels pacients, pares i educadors.
La medicació redueix els símptomes del TDAH i pot ajudar el nen a utilitzar la seva capacitat natural per concentrar-se, apartar les distraccions i pensar abans d’actuar. Això els fa més receptius a les instruccions i ajuda a millorar les relacions entre nens, pares, professors i companys. A més, potencia l’efecte d’intervencions psicològiques i psicopedagògiques. Existeix evidència científica de l’efectivitat a curt i llarg termini del tractament farmacològic si aquest és continuat.

El diagnòstic del TDAH segons l'Associació Catalana de TDAH


Diagnòstic:


El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) provoca hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d’atenció, però no tots els símptomes es manifesten en tots els afectats ni amb la mateixa intensitat. Tot i que molts d’aquests comportaments són normals en la majoria d’infants, en els nens sense TDAH aquests símptomes tendeixen a disminuir segons creixen i passen de l’educació infantil a la primària. A l’hora de distingir entre un nen amb TDAH i un nen sense TDAH, és important tenir en compte la quantitat i intensitat dels símptomes i la seva permanència en el temps i en diferents situacions. En els casos de TDAH, les conductes hiperactives i impulsives, així com els símptomes d’inatenció són: més intensos del que s’espera, es manifesten en més d’un lloc alhora (col·legi, casa, etc.), i solen prolongar-se per més de sis mesos.
A més, cal deixar clar que no tots els símptomes són iguals en tots els pacients, aquests poden existir en diferents graus de gravetat.
El diagnòstic és clínic, per tant, no hi ha una prova diagnòstica definitiva. Els especialistes poden obtenir la informació relativa al pacient mitjançant: preguntes obertes, preguntes específiques, entrevistes semiestructurades, qüestionaris o escales.
Entre les escales més emprades per al diagnòstic del TDAH es troben:
·         Les escales específiques: ADHD RS (Du Paul), Conners, EDAH, Magallanes, SNAP IV.

·         Escales de psicopatologia general: Achenchach, BASC, SDQ.

·         Entrevistes semiestructurades: DICA IV, K-SADS.
 

El diagnòstic del TDAH en nens i adolescents s’ha de fer mitjançant:
·         Entrevistes clíniques als pares i al pacient.

·         Informació obtinguda de l’escola.

·         Revisió d’antecedents familiars i personals

·         Exploració física i psicopatològica del pacient.
 

Per al diagnòstic del TDAH en nens i adolescents no estan indicades les proves complementàries de laboratori, de neuroimatge o neurofisiològiques, llevat que la valoració clínica ho justifiqui.

Les causes del TDAH segons l'Associació Catalana de TDAH


Causes:

El TDAH és un dels trastorns més importants en l’àrea de la Psiquiatria Infantil-Juvenil i és, possiblement, la patologia més estudiada. En principi, se sap que la seva aparició està vinculada a una producció insuficient dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina.
Els neurotransmissors són substàncies químiques l’objectiu dels quals és produir una correcta comunicació entre les neurones. Perquè això es porti a terme hi ha d’haver una quantitat adequada de dopamina i noradrenalina. En el nen/a amb TDAH la producció d’aquests dos neurotransmissors és irregular.

Aquest dèficit de dopamina i noradrenalina genera problemes en els circuits reguladors de diverses zones del cervell: el còrtex prefrontal, el cos callós i els ganglis basals.
També es valoren en alguns estudis factors neurobiològics no genètics, coneguts com a factors ambientals, com a possibles causes d’aquest trastorn:

·         Principalment: naixement prematur, encefalopatia hipoxicoisquèmica (síndrome que es manifesta en la primera setmana de vida produït per la disminució de l’aportació d’oxigen (O2) o la reducció mantinguda del flux sanguini cerebral), baix pes al naixement i consum de tabac i alcohol durant l’embaràs.

·         Altres factors relacionats: consum d’heroïna i cocaïna durant l’embaràs, exposició intrauterina al plom i el zinc, traumatismes cranioencefàlics en la primera infància, infeccions del sistema nerviós central o l’adversitat psicosocial.

El TDAH com a trastorn biològic. Cert o fictici?

En aquesta entrada m'agradaria posar-vos l'enllaç d'un vídeo que explica de manera molt simple les investigacions sobre el TDAH respecte el cervell, és a dir, la perspectiva biològica d'aquest trastorn.
És cert que el debat sobre l'origen del TDAH encara està sobre la taula i que hi ha diversitat d'opinions, però algunes investigacions apunten a que hi ha un trastorn neurològic que provocaria el TDAH.
 
Aquí us deixo l'enllaç:

Vídeo: El TDAH i el cervell

A continuació, us deixo l'enllaç d'un article publicat a la Fundación CADAH (Fundación Cantabria Ayuda al Déficit de Atención e Hiperactividad) on s'opina que el TDAH és una invenció social que està perjudicant a tots aquells qui en són diagnosticats.
Com deia, el debat està sobre la taula.

Enllaç de l'article: Steve Jobs, Miss Teddy y el TDAH

Per altra banda, si algú està interessat en seguir un debat sobre el tema, per exemple a la pàgina web de Linkedin n'hi ha un de prou interessant.

Us deixo l'enllaç: Debat a Linkedin sobre el TDAH
 

dijous, 22 de maig del 2014

Experiències compartides sobre el 5è Congrés Nacional de TDAH

Amb aquesta entrada només volia comentar que la meva tutora, que va participar en el 5è Congrés Nacional de TDAH, m'explicava com hi havien assistit moltíssims nens amb TDAH, familiars, germans, etc i que degut als tallers previstos havien hagut d'agafar un munt de transports públics i no hi va haver ni un sol incident.
És curiós com atenent adequadament als nens i joves la seva resposta és diferent.
 
Aquest congrés va ser tot un èxit i estic impacient per poder compartir amb vosaltres més informació al respecte.

diumenge, 4 de maig del 2014

5è Congrés Nacional TDAH

Els dies 16, 17 i 18 de Maig al Centre de convencions internacional de Barcelona faran el 5è Congrés Internacional sobre el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat amb el lema "Una mirada cap al futur", que personalment em transmet esperança i un afany per a la millora del col·lectiu que té TDAH.
Per tothom que hi pugui anar crec que és una gran oportunitat per aprendre i ampliar els coneixements sobre aquest tipus de trastorn tan comú avui dia.
Per altra banda, no vull deixar de comentar que la meva tutora de pràctiques col·labora en aquest congrés com a especialista en TDAH.
Si algun/a company/a hi pot anar l'invito a que comparteixi en aquest blog tots els temes, les intervencions, observacions, etc que li semblin més interessants, així com les seves impressions i sensacions personals al respecte. Us estaré molt agraïda, gràcies!
 
A continuació trobareu l'enllaç amb el programa del Congrés:
 
 

dissabte, 26 d’abril del 2014

El centre: educació no formal

El centre on imparteixo les pràctiques forma part de l'ensenyament no formal, el qual en trets didàctics generals:
 
- Es caracteritza per tenir una intencionalitat i sistematització, les quals estan determinades per les necessitats i els interessos dels participants. La pròpia institució impulsa la formació, sense tenir en compte l’administració educativa. La normativa està generada dins la institució (tot i que, per exemple, en el meu centre de pràctiques es fa ús de normativa publicada al DOGC com el protocol d'actuació amb alumnat amb TDAH, etc). La racionalitat de l’ensenyament depèn del progrés en l’aprenentatge dels qui segueixen el curs. Es caracteritza per la flexibilitat a l’hora d’introduir modificacions així com per l’adaptabilitat a la realitat.
 
- Pel que fa al context s’imparteix fora dels centres escolars. Té total autonomia en l’organització, és flexible i adaptable respecte al professorat, estratègies i continguts del programa.
 
- Pel que fa al docent no li cal titulació específica. La institució el buscarà amb la finalitat que sigui el més adequat, segons l’objectiu, basant-se en les seves competències professionals d’acord amb les exigències del programa. Per a una bona pràctica, li cal un bon coneixement de les necessitats socials i de la realitat socio-política que l’envolta. És important que sigui un bon coneixedor de diferents estratègies d’ensenyament. Hi ha flexibilitat en la seva aplicació.
En el cas del meu centre sí que es demana titulació específica segons la tasca a desenvolupar.
 
- Pel que fa al discent formarà part d’un grup destinatari segons les característiques demanades per la institució formativa. És aquesta qui marcarà els criteris d’inclusió al grup. Cal un coneixement previ de l’alumne per formar els grups i adequar l’ensenyament.  L'ensenyament serà a la mida del grup. Hi ha tendència a l’homogeneïtat com més criteris d’inclusió es tinguin en compte. També trobem heterogeneïtat individual. És important el paper que juga cada persona en el grup.
En el cas del meu centre de pràctiques no parlem de grup sinó d'atenció individualitzada i serà atès pel centre sempre que es pugui donar resposta a la demanda formulada inicialment.
 
- Pel que fa a les estratègies didàctiques no s’han de regir per la normativa. Es poden sistematitzar en el moment preactiu, interactiu o postactiu de l’ensenyament. Molt flexibles tant en l’espai com en el temps, el que permet la utilització d’un gran ventall d’estratègies. Depenen de la realitat dels aprenentatges, s’adeqüen a aquesta. Canviants segons el moment i la motivació del grup.
En el cas del meu centre ens referiríem a intervencions psicopedagògiques a nivell individual, no de grup.
- Pel que fa al contingut de la matèria, tant el contingut com els objectius són marcats per la institució impulsadora de la formació segons les necessitats que hagi detectat.. La seva organització dependrà de cada entitat formadora. Es seleccionen i s’organitzen segons les necessitats i els interessos del grup. Tenen en compte l’educació informal i formal ja adquirida prèviament pels discents. Flexible, s’adequa a la dinàmica i al feedback grupal.
En el cas del meu centre de pràctiques, com ja hem dit, no parlem de grup i els objectius són marcats en la fase de planificació de la intervenció, segons les necessitats del clients.
 
Fonts d'informació:
  • Ferrández, A.(2009). Didàctica General. UOC
  • Ferrández, A (1984). “La Didáctica Contemporánea”. A: A.Sanvisens. Introducción de la
    Pedagogía. Barcelona: Barcanova.
 

Les intervencions en el centre


Totes les intervencions es duen a terme en el centre, que disposa de diferents despatxos destinats a les reeducacions psicopedagògiques i a l’assessorament. Tan sols se surt d’aquest espai quan s’interactua amb els tutors dels centres escolars, que es traslladen a les pertinències de la institució escolar (i quan es requereix d’una psicòloga des d’alguna institució jurídica).

La intervenció amb els clients es dur a terme al llarg de mínim dues sessions setmanals d’una hora de duració d’atenció directa en un horari preestablert; amb les famílies l’orientació i assessorament no està subjecte a cap horari predefinit i es dóna llibertat horària a aquestes per a tramitar directament una demanda als professionals del centre, tot i que es recomana que es faci en hores matinals, ja que per les tardes els actors principals són els alumnes. Les intervencions amb la resta de professionals, ja siguin del propi centre o externs, tampoc estan predissenyades ja que les demandes solen ser puntuals, i la relació de continguts, la modalitat d’intervenció i l’organització de l’acció s’elaboren segons la prioritat i necessitats que se’n derivin, seguint els criteris dels professionals del centre, sota l’autoritat de la directora.

Cal deixar constància de l’enfocament multidisciplinar del centre, que se serveix de teories del model socioconstructivista, humanista, de la psicologia sistèmica, de l’existencialisme i de la psicologia cognitiva, entenent que cada persona amb la seva problemàtica és única i que pot necessitar de diferents recursos (compartint el posicionament de TDAH Catalunya). El coaching i la PNL també s’utilitza com a suport al TDAH (tractament multimodal), així com el coaching educatiu i personal (i fins i tot empresarial), sota la perspectiva de que ofereixen una manera diferent de relacionar-te amb els demés i amb un mateix; ajuden a ordenar el propi pensament, a prendre consciència del propi potencial i a trobar a dins de cada un les respostes per a millorar i transformar la pròpia vida, per a viure-la de manera molt més equilibrada i conscient.

La família dels clients


La demanda formulada per la família dels clients pot ser de temàtica diversa, però destacaríem l’orientació i assessorament en l’àmbit socioafectiu, la demanda de recursos pedagògics per ajudar als seus fills en l’àmbit dels aprenentatges escolars en general i/o en tasques específiques, l’abordatge del tractament de les drogues, la sexualitat, l’ús d’Internet, la convivència a casa, orientació i assessorament acadèmico-professional per al seu fill, etc
 
 

Els clients del centre


Els clients que assisteixen al gavinet solen ser el centre de la demanda, es refereixen a un alumne/a individual i normalment està formulada per la seva família. Els problemes més comuns solen ser dificultats en l’aprenentatge, dislèxia, TDAH, RM, conductes disruptives, manca d’habilitats socials i/o bloquejos emocionals. Les demandes acostumen a ser múltiples: reforç psicopedagògic per a la millora en els aprenentatges i desenvolupament integral de l’alumne/a, tractament de la dislèxia, el TDAH, etc i alhora orientació i assessorament en situacions familiars, tractament de les habilitats socioafectives, coordinació amb els professors dels centres educatius i/o amb els professionals de l’àmbit de la medicina.

El centre de pràctiques


El centre on realitzo el Pràcticum I és un gavinet de psicologia i pedagogia privat, especialitzat en TDAH, situat en una població del Baix Llobregat. Hi treballen vuit professionals formant un equip multidisciplinar que modula entre la psicologia, pedagogia i la medicina. El clima del centre és molt agradable i les relacions entre els diferents professionals són disteses i amb bona intercomunicació.

Si ens centrem en l’àmbit de la psicopedagogia tenim a la directora del centre com a assessora principal. Quatre especialistes més també intervenen en aquest camp i la resta se situa més aviat en l’àmbit de la psicologia clínica (una d’elles també és especialista en psicologia jurídica). Per últim hi col·labora un metge.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Caminar com a objectiu

Com deia Antonio Machado:
Caminante, no hay camino, se hace camino al andar...

 Aquest és l'objectiu de les meves pràctiques: no tan sols ser capaç de posar en joc tots els coneixements, les capacitats i les habilitats apreses a nivell teòric, sinó aprendre'n de nous i adquirir-ne de noves a mesura que vagi avançant i fent camí al llarg del pràcticum I.

He tingut la sort de poder treballar en educació com a orientadora educativa abans d'acabar psicopedagogia per la meva formació en psicologia, però puc assegurar que sempre continuo aprenent i enriquint-me davant de nous contextos, noves situacions, nous companys,... i en aquest cas, un nou centre, privat, especialitzat en TDAH, amb una directora-psicopedagoga com a tutora plena de riqueses professionals per poder compartir. I la meva intenció és aprofitar aquesta oportunitat per seguir endavant, disfrutant i formant-me professionalment.

Finalment, només dir-vos que sigueu benvinguts al meu Diari de pràctiques!