Al llarg d'aquest semestre he pogut constatar com la teoria relacionada amb les pautes d'ajuda a l'alumnat amb TDAH es portaven a terme en el meu centre de pràctiques, i com afavorien positivament als clients.
El primer aspecte, primordial, i afegiria no tan sols per a l'alumnat amb TDAH, és saber escoltar als nens i joves, donant-los un espai adequat per al diàleg. I aquest fet em retorna a l'assignatura d'Educació Especial del pla d'estudis de psicopedagogia, enfocada als Trastorns de conducta, però amb una teoria totalment vàlida, segons els meu parer, per a l'alumnat amb TDAH. En una de les activitats recordo que deia: "
caldria posar en marxa processos i situacions que afavorissin, primerament, la possibilitat d'establir una confiança en l'altre que conduís a l'establiment del diàleg a partir d'una organització i metodologia didàctica diferent a l'establerta, a fi a les necessitats d'aquest alumnat".
En l'assignatura de Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica deia "el marc teòric de reflexió i propostes d'actuació han de ser conseqüents amb una concepció socioconstructivista de l'aprenentatge, on s'aporta una visió interactiva del procés d'ensenyament-aprenentatge de la comprensió i expressió escrita. Així doncs, hi estan involucrats els professors, els companys i també, els continguts, així com la metodologia utilitzada. Per últim, sempre haurem de tenir en compte a la família".
Encara que aquest últim punt va més dirigit a una institució escolar que a un centre privat com on faig el PRC1, la teoria la podem transferir, ja que mai hem de perdre de vista que en el procés d'aprenentatge d'un nen o jove no podem tan sols responsabilitzar-lo a aquest, doncs hi intervenen d'altres variables sumament importants. És per aquest motiu que des del centre de pràctiques les reeducacions engloben les intervencions amb els clients, però també amb les seves famílies i els centres escolars on assisteixen, i en els casos requerits amb d'altres professionals, creant un treball en xarxa que afavoreix als afectats de TDAH i que, alhora, enriqueix professionalment als implicats.
Per altra banda, a partir de les meves pràctiques he pogut conèixer què significa tenir TDAH més enllà d'una teoria escrita, he pogut constatar com la dispersió afectava als clients contínuament, sessió rera sessió, i com sovint s'equivocaven en tasques que per coneixement eren capaços de resoldre, però que les seves característiques personals els impedien trobar la resposta adequada en cada moment.
També he pogut constatar com, a vegades, no eren conscients de que el seu comportament pogués molestar als demés, però després d'un diàleg interactiu amb la tutora i d'una introspecció reflexiva se'n feien conscients i podien aprendre de l'experiència. I aquest últim punt el trobo sumament important, ja que tots ens podem equivocar, però allò imprescindible per a poder créixer és aprendre de cada error.
Per altra banda, m'he fet conscient i voldria destacar el fet de que els nens s'han de divertir i poder aprendre a través del joc. De fet, quan vaig elaborar el material didàctic del joc Superment, una de les indicacions que em va donar la tutora és que en les instruccions hi anés la part lúdica, ja que calia que els clients es divertissin perquè eren nens i els havíem de respectar com a tals.
També voldria comentar la contínua interacció que la tutora té amb els pares dels seus clients, portant així un seguiment diari de l'evolució que fan, de la situació familiar, etc Crec que és molt important aquesta comunicació constant, ja que per una banda estem alimentant la confiança de les famílies en nosaltres, per una altra restem en coneixement continuat de la situació més enllà de les sessions reeducatives, i també fem saber als clients que portem el control de la situació.
Destacar dins d'aquest punt, també, que la tutora posa en coneixement dels clients que ella no mentirà mai als seus pares, però que recolzarà als clients en tot moment. Opino que és una manera de crear transparència i alhora enfortir el vincle amb els nens i joves.
Amb el desenvolupament de la Guia teoricopràctica sobre el TDAH que estic fent he pogut aprendre molt més sobre aquest trastorn, ampliant els meus coneixements i tenint a l'abast una sèrie de pautes aplicables amb els clients amb qui intervinc en el centre de pràctiques. És per aquest motiu que per al PRC2 tinc pensat aplicar un Pla d'intervenció amb aquest tipus d'alumnat.
Per últim i per no allargar-me més, dir que estic satisfeta amb les meves pràctiques, tot i que sent sincera al principi em costava una mica fer principalment observació, ja que com he estat treballant en educació varis anys el meu impuls era intervenir. Però ja ho farem en el PRC2...i seguirem fent camí!
