El centre on imparteixo les pràctiques forma part de l'ensenyament no formal, el qual en trets didàctics generals:
- Es caracteritza per tenir una intencionalitat i sistematització, les quals estan
determinades per les necessitats i els interessos dels participants. La pròpia
institució impulsa la formació, sense tenir en compte l’administració
educativa. La normativa està generada dins la institució (tot i que, per exemple, en el meu centre de pràctiques es fa ús de normativa publicada al DOGC com el protocol d'actuació amb alumnat amb TDAH, etc). La racionalitat de
l’ensenyament depèn del progrés en l’aprenentatge dels qui segueixen el curs. Es
caracteritza per la flexibilitat a l’hora d’introduir modificacions així com per
l’adaptabilitat a la realitat.
- Pel que fa al context s’imparteix fora dels centres escolars. Té total autonomia en
l’organització, és flexible i adaptable respecte al professorat, estratègies i continguts
del programa.
- Pel que fa al docent
no li cal titulació específica. La institució el buscarà amb la finalitat
que sigui el més adequat, segons l’objectiu, basant-se en les seves
competències professionals d’acord amb les exigències del programa. Per a una
bona pràctica, li cal un bon coneixement de les necessitats socials i de la
realitat socio-política que l’envolta. És important que sigui un bon coneixedor de diferents estratègies
d’ensenyament. Hi ha flexibilitat en la seva aplicació.
En el cas del meu centre sí que es demana titulació específica segons la tasca a desenvolupar.
- Pel que fa al discent formarà part d’un grup destinatari segons les característiques demanades
per la institució formativa. És aquesta qui marcarà els criteris d’inclusió al
grup. Cal un coneixement previ de l’alumne per formar els grups i adequar
l’ensenyament. L'ensenyament serà a la mida del
grup. Hi ha tendència a l’homogeneïtat com més criteris d’inclusió es tinguin en
compte. També trobem heterogeneïtat individual. És important el paper que juga cada persona en el
grup.
En el cas del meu centre de pràctiques no parlem de grup sinó d'atenció individualitzada i serà atès pel centre sempre que es pugui donar resposta a la demanda formulada inicialment.
- Pel que fa a les estratègies didàctiques no s’han de regir per la normativa. Es poden sistematitzar en el moment
preactiu, interactiu o postactiu de l’ensenyament. Molt flexibles tant en l’espai com en el temps, el que permet la utilització
d’un gran ventall d’estratègies. Depenen de la realitat dels aprenentatges, s’adeqüen a aquesta.
Canviants segons el moment i la motivació del grup.
En el cas del meu centre ens referiríem a intervencions psicopedagògiques a nivell individual, no de grup.
- Pel que fa al contingut de la matèria, tant el contingut com els objectius són marcats per la institució
impulsadora de la formació segons les necessitats que hagi detectat.. La seva
organització dependrà de cada entitat formadora. Es seleccionen i s’organitzen segons les necessitats i els interessos
del grup. Tenen en compte l’educació informal i formal ja adquirida prèviament
pels discents. Flexible, s’adequa a la dinàmica i al feedback grupal.
En el cas del meu centre de pràctiques, com ja hem dit, no parlem de grup i els objectius són marcats en la fase de planificació de la intervenció, segons les necessitats del clients.
Fonts d'informació:
- Ferrández, A.(2009). Didàctica General. UOC
- Ferrández, A (1984). “La Didáctica Contemporánea”. A: A.Sanvisens. Introducción de laPedagogía. Barcelona: Barcanova.
