En aquesta nova pàgina mostraré aquell contingut relacionat específicament amb les meves hores de pràctiques presencials, és a dir, les intervencions, observacions, reunions, etc que tinguin lloc en l'espai del PRC1, així com reflexions personals, impressions i sensacions que m'esdevinguin al llarg del procés d'aprenentatge.
No serà una mera descripció de cada una de les sessions, doncs la intenció és compartir el que em sembla més important.
No serà una mera descripció de cada una de les sessions, doncs la intenció és compartir el que em sembla més important.
*Per a preservar les dades confidencials no publicaré els noms reals dels clients.
Les meves pràctiques consisteixen en fer reeducacions amb alumnat principalment amb TDAH, basant-se en diferents teories (*vegeu l'entrada al blog: Les intervencions en el centre). Però també estic desenvolupant una guia teorico-pràctica per a famílies, mestres i professors amb nens/es i/o adolescents amb TDAH, ja que juntament amb la tutora vam creure que podria ser molt útil i efectiva.
A part, he creat un joc educatiu basat en un de preexistent sobre les operacions matemàtiques, però introduint instruccions de joc per a la diversió, un factor que la meva tutora de pràctiques creu que és rellevant per a treballar amb els nens (*vegeu l'entrada al blog: Joc: superment).
1. Fase de planificació de la intervenció: es van estructurar les intervencions per tal d'intervenir tant en l'àmbit dels clients, com de les famílies i de les institucions escolars.
Tots tres casos tenien en comú que la demanda va ser formulada per la família amb una temàtica que girava al voltant de: recursos pedagògics per ajudar als seus fills en l'àmbit dels aprenentatges escolars, millorar el seu comportament a l'escola i la convivència a casa (aquest darrer punt concretament en els clients A i C).
En general:
a) Amb els clients:
- Millorar el seu autocontrol
- Augmentar la seva autoestima
- Augmentar el seu autoconeixement
- Establir un lligam emocional entre professional-client
- Establir alternatives al comportament disruptiu
- Ensenyar conductes assertives
- Fomentar l'aprendre a aprendre
- Augmentar la seva autonomia
- Ensenyar-los a viure feliçment amb el TDAH
- ...
b) Amb les famílies:
- Posar-les en coneixement de què és i significa tenir TDAH
- Ensenyar-los estratègies per a la convivència
- Donar-los pautes per a ajudar als seus fills
- Crear un clima de confiança
- ...
c) Amb les institucions escolars:
- Posar-les en coneixement de què és i significa tenir TDAH
- Donar-los pautes per a ajudar a l'alumnat amb TDAH
- Mantenir un treball en xarxa
- ...
Els recursos utilitzats han estat diversos, com per exemple: entrevistes semiestructurades, reunions, correus, treball en xarxa, trucades telefòniques, etc.
Sovint, la meva tutora s'ha trobat amb la dificultat de que des de les institucions escolars li negaven traspassar-li la informació per escrit. També ha advertit que el material utilitzat no sempre s'adequava a les necessitats dels clients (com per exemple, espais buits per complimentar especialment petits, negar l'ampliació de temps per fer els exàmens, no comprovar que havien entès el contingut de la classe donada, etc).
Amb les famílies la principal dificultat era que portessin a terme cada dia les pautes donades per relacionar-se amb els seus fills (com per exemple, mantenir els límits duent a terme el que li havien dit al seu fill que farien si no complia la seva paraula, etc).
2. Fase d'execució de la intervenció:
Exemple: Primera sessió
Client B
Descripció de les pràctiques:
A part, he creat un joc educatiu basat en un de preexistent sobre les operacions matemàtiques, però introduint instruccions de joc per a la diversió, un factor que la meva tutora de pràctiques creu que és rellevant per a treballar amb els nens (*vegeu l'entrada al blog: Joc: superment).
1. Fase de planificació de la intervenció: es van estructurar les intervencions per tal d'intervenir tant en l'àmbit dels clients, com de les famílies i de les institucions escolars.
Tots tres casos tenien en comú que la demanda va ser formulada per la família amb una temàtica que girava al voltant de: recursos pedagògics per ajudar als seus fills en l'àmbit dels aprenentatges escolars, millorar el seu comportament a l'escola i la convivència a casa (aquest darrer punt concretament en els clients A i C).
En general:
a) Amb els clients:
- Millorar el seu autocontrol
- Augmentar la seva autoestima
- Augmentar el seu autoconeixement
- Establir un lligam emocional entre professional-client
- Establir alternatives al comportament disruptiu
- Ensenyar conductes assertives
- Fomentar l'aprendre a aprendre
- Augmentar la seva autonomia
- Ensenyar-los a viure feliçment amb el TDAH
- ...
b) Amb les famílies:
- Posar-les en coneixement de què és i significa tenir TDAH
- Ensenyar-los estratègies per a la convivència
- Donar-los pautes per a ajudar als seus fills
- Crear un clima de confiança
- ...
c) Amb les institucions escolars:
- Posar-les en coneixement de què és i significa tenir TDAH
- Donar-los pautes per a ajudar a l'alumnat amb TDAH
- Mantenir un treball en xarxa
- ...
Els recursos utilitzats han estat diversos, com per exemple: entrevistes semiestructurades, reunions, correus, treball en xarxa, trucades telefòniques, etc.
Sovint, la meva tutora s'ha trobat amb la dificultat de que des de les institucions escolars li negaven traspassar-li la informació per escrit. També ha advertit que el material utilitzat no sempre s'adequava a les necessitats dels clients (com per exemple, espais buits per complimentar especialment petits, negar l'ampliació de temps per fer els exàmens, no comprovar que havien entès el contingut de la classe donada, etc).
Amb les famílies la principal dificultat era que portessin a terme cada dia les pautes donades per relacionar-se amb els seus fills (com per exemple, mantenir els límits duent a terme el que li havien dit al seu fill que farien si no complia la seva paraula, etc).
2. Fase d'execució de la intervenció:
Exemple: Primera sessió
Volia destacar específicament el meu primer dia de pràctiques per presentar-vos els clients amb qui estic fent reeducació al llarg del meu pràcticum.
El 1r client, a qui li direm "A", és un nen que cursa 5è de primària i que està diagnosticat de TDAH. La primera impressió que vaig tenir d'ell és que era molt xerraire i simpàtic. Aquest dia vaig marxar amb un dibuix que em va regalar... o sigui, que me'n vaig anar ben contenta!
La sessió va començar amb un repàs de l'agenda escolar, mirant quines matèries havia fet aquell matí, recordant el contingut que havien fet i, després, mirant quins deures tenia per a l'endemà i la resta de la setmana. Un cop fet el repàs vam escriure a l'agenda quines matèries caldria repassar durant el cap de setmana. Després vam fer deures d'anglès (s'havia d'aprendre vocabulari d'animals). Quan faltaven 5 min. per acabar la sessió vam jugar.
Al llarg de tota la sessió la tutora de pràctiques, que és una de les psicopedagogues del centre i amb qui estic sempre, es va mostrar molt propera al client, el va tractar amb molt de respecte i va tenir en compte els seus interessos. Si el client volia fer quelcom i la tutora creia que no era adequat, ho parlava amb ell fins que ho entenia i, quan s'esqueia, arribava a un pacte. Per exemple, si A li volia explicar alguna anècdota del dia, pactava que primer acabaven els deures i després li ho podria explicar i ella l'escoltaria.
Per aprendre's el vocabulari d'anglès el procediment era el següent: si hi havia 16 noms primer se'n mirava 4, tapant amb un full la resta de noms per evitar distraccions, i quan creia que ja se'ls sabia els tapava tots i ho escrivia en un full. Per a la resta de noms seguia el mateix procediment fins a completar el 16.
La revisió de l'agenda, que de moment ha estat una constant al llarg de totes les sessions i amb tots els clients, entenc que serveix per a conscienciar-se de: el que s'ha estudiat al llarg del dia, i de les tasques que es tenen pendents de fer. D'aquesta manera ens podem organitzar i planificar l'estudi perquè sigui planer, no s'acumulin les tasques i es pugui dur a terme un aprenentatge al ritme adequat. Ho podríem relacionar amb les tècniques d'estudi, ja que treballen també la planificació del temps d'estudi i la distribució d'aquestes hores amb les d'oci, totalment necessàries, també.
El joc del final de la sessió em va agradar molt perquè va ser una manera divertida de treballar l'atenció, la lectura i la comprensió, de tal manera que hi havia aprenentatge, interrelació entre els presents i, alhora, el client marxava content. Crec que d'aquesta manera, a més a més, el client se sent més proper i motivat a tornar un altre dia i es mostra amb més predisposició a treballar, doncs sap que al final tindrà "el premi del joc". Almenys aquesta és la sensació que jo he tingut després d'observar l'expressió del rostre dels nens, la corporal i les verbals. I per altra banda, els clients són nens, i com a nens han de jugar, divertir-se! Així ho creu la meva tutora i jo hi estic totalment d'acord.
El 2n client, a qui li direm "B", és un nen que cursa 4t de primària. Assisteix al centre diàriament i està diagnosticat de TDAH. Es pren medicació, normalment. El primer dia em va semblar un nen més aviat tímid. S'estava molt quiet a la cadira i xerrava poc. Els següents dies que vam estar plegats el vaig veure més desinhibit i, vaig poder comprovar, que el seu comportament solia ser molt més "mogut" que el del primer dia...
Amb el client B vam estar estudiant naturals i, per acabar, vam jugar al "UNO". És un joc que li serveix, tal i com m'ha comentat la tutora, per mantenir l'atenció, relacionar-se i, alhora, divertir-se.
El 3r client, a qui li direm "C", és un noi que cursa 3r d'ESO. La primera impressió que vaig tenir és que era molt simpàtic, però que no estava gens motivat pels estudis. El material tampoc el tractava amb gaire delicadesa. De totes maneres vol aprovar 3r d'ESO i va fent, entre queixes i gemecs, però va fent. A les sessions seguim el mateix procediment que amb els altres clients: revisem l'agenda, apuntem què cal estudiar i després fem els deures apuntats. Per últim, juguem a jocs on es treballa generalment l'atenció, la concentració, la interacció i amb el client C l'estratègia.
Exemple: Vuitena sessió
Al llarg de tota la sessió la tutora de pràctiques, que és una de les psicopedagogues del centre i amb qui estic sempre, es va mostrar molt propera al client, el va tractar amb molt de respecte i va tenir en compte els seus interessos. Si el client volia fer quelcom i la tutora creia que no era adequat, ho parlava amb ell fins que ho entenia i, quan s'esqueia, arribava a un pacte. Per exemple, si A li volia explicar alguna anècdota del dia, pactava que primer acabaven els deures i després li ho podria explicar i ella l'escoltaria.
Per aprendre's el vocabulari d'anglès el procediment era el següent: si hi havia 16 noms primer se'n mirava 4, tapant amb un full la resta de noms per evitar distraccions, i quan creia que ja se'ls sabia els tapava tots i ho escrivia en un full. Per a la resta de noms seguia el mateix procediment fins a completar el 16.
La revisió de l'agenda, que de moment ha estat una constant al llarg de totes les sessions i amb tots els clients, entenc que serveix per a conscienciar-se de: el que s'ha estudiat al llarg del dia, i de les tasques que es tenen pendents de fer. D'aquesta manera ens podem organitzar i planificar l'estudi perquè sigui planer, no s'acumulin les tasques i es pugui dur a terme un aprenentatge al ritme adequat. Ho podríem relacionar amb les tècniques d'estudi, ja que treballen també la planificació del temps d'estudi i la distribució d'aquestes hores amb les d'oci, totalment necessàries, també.
El joc del final de la sessió em va agradar molt perquè va ser una manera divertida de treballar l'atenció, la lectura i la comprensió, de tal manera que hi havia aprenentatge, interrelació entre els presents i, alhora, el client marxava content. Crec que d'aquesta manera, a més a més, el client se sent més proper i motivat a tornar un altre dia i es mostra amb més predisposició a treballar, doncs sap que al final tindrà "el premi del joc". Almenys aquesta és la sensació que jo he tingut després d'observar l'expressió del rostre dels nens, la corporal i les verbals. I per altra banda, els clients són nens, i com a nens han de jugar, divertir-se! Així ho creu la meva tutora i jo hi estic totalment d'acord.
El 2n client, a qui li direm "B", és un nen que cursa 4t de primària. Assisteix al centre diàriament i està diagnosticat de TDAH. Es pren medicació, normalment. El primer dia em va semblar un nen més aviat tímid. S'estava molt quiet a la cadira i xerrava poc. Els següents dies que vam estar plegats el vaig veure més desinhibit i, vaig poder comprovar, que el seu comportament solia ser molt més "mogut" que el del primer dia...
Amb el client B vam estar estudiant naturals i, per acabar, vam jugar al "UNO". És un joc que li serveix, tal i com m'ha comentat la tutora, per mantenir l'atenció, relacionar-se i, alhora, divertir-se.
El 3r client, a qui li direm "C", és un noi que cursa 3r d'ESO. La primera impressió que vaig tenir és que era molt simpàtic, però que no estava gens motivat pels estudis. El material tampoc el tractava amb gaire delicadesa. De totes maneres vol aprovar 3r d'ESO i va fent, entre queixes i gemecs, però va fent. A les sessions seguim el mateix procediment que amb els altres clients: revisem l'agenda, apuntem què cal estudiar i després fem els deures apuntats. Per últim, juguem a jocs on es treballa generalment l'atenció, la concentració, la interacció i amb el client C l'estratègia.
Exemple: Vuitena sessió
De la segona a la setena sessió vam seguir el mateix procediment que al llarg de la primera sessió. L'únic punt que afegiria és que si la sessió s'acabava i els pares encara no havien arribat per recollir als nens, la tutora els deixava jugar a l'ordinador.
Jo hagués fet el mateix. També s'han de familiaritzar amb aquesta eina i, després d'haver estudiat necessiten un temps d'oci.
A la vuitena sessió, però, ha passat quelcom amb el client A que m'agradaria destacar.
El client ha arribat amb la seva mare i, aquesta, li ha explicat a la tutora que a l'escola li havien dit que estaven molt preocupats perquè A es comportava molt "gallito y contestón", que no era el mateix que "mogut" (que sol ser-ho). També li ha explicat que A, a l'hora del pati, havia mullat l'entrepà d'una companya de classe. La tutora li ha contestat que el tema de "pautes del comportament" el portava la seva companya, psicòloga, que també tractava a A. De totes maneres, com que amb la tutora fa reeducació, aquesta li ha dit a la mare que parlaria amb el client, però que potser tot és degut a que el client pot estar fent un "estirón" i que aniria bé que el pesés, ja que des de que feia esport menjava més (abans li costava molt menjar).
Un cop sols (la mare ha marxat) la tutora li ha preguntat a A què havia passat i què entenia ell per "gallito". El client ha contestat que el tema de l'entrepà només era una broma i que només l'havia mullat per una punta una miqueta. La tutora li ha dit que "potser no fem bromes de mullar els entrepans dels companys" i li ha preguntat si a ell li agradaria que li fessin. Un cop el client ha entès la situació hem agafat l'agenda escolar i ens hem posat a fer els deures de matemàtiques. En aquesta sessió la tutora no li ha donat opció al client per pactar res.
Reflexions: tot aquest esdeveniment m'ha semblat molt interessant perquè he pogut observar com la tutora ha sabut situar-se davant la demanda de la mare (exemple: el tema de les pautes de comportament el porta la meva companya) i com ha donat un vot de confiança al client, preguntant-li què havia passat abans de dir-li res, és a dir, tenint en compte la seva opinió i la seva versió dels fets i escoltant-lo a ell també, abans de fer cap judici basant-se amb les paraules de la mare. Ha dialogat amb el client donant-li un espai per a poder expressar-se i, finalment, ha analitzat el comportament que havia tingut, juntament amb ell.
Exemple: Vintena sessió
D'aquesta sessió voldria destacar que, el client B, tan sols tenia com a tasca escolar llegir-se el capítol d'un llibre. Li feia moltíssima mandra i, com que li costava tant, la tutora ha decidit que ella llegiria una pàgina, el client una altra i jo, una altra. D'aquesta manera ha ajudat a B a poder assolir la tasca que se li demanava. A part, a mitja sessió, una altra psicopedagoga del centre que estava atenent a una nena ha preguntat si teníem temps per jugar junts. Al cap de 5 min. hem acabat la lectura del llibre i hem pogut jugar amb aquesta altra nena.
Reflexions: m'ha semblat molt interessant ajudar al client a llegir el capítol compartint la lectura entre els presents. Perquè no? Cal reflexionar sobre què podem demanar i què no als nens en cada moment, i entenc que la tutora, després d'haver analitzat la situació, ha valorat que necessitava ajuda i que repartir la lectura era adequat. A més a més, com que cada pàgina nova del llibre la llegia un de diferent, hem pogut compartir l'experiència, fet totalment enriquidor per tots els presents (i no només per B). També voldria destacar el fet de poder jugar amb altres nens/es del centre, encara que estiguin en sessions i amb professionals diferents, ja que fomenta les habilitats socials i les relacions interpersonals. Aquest fet em fa pensar en les institucions escolars i em pregunto: perquè no podem barrejar les classes, barrejar els nivells, etc? Estic segura de que seria molt enriquidor per l'alumnat i que fomentaria l'aprenentatge i el desenvolupament personal.
Exemple: Vintena sessió
D'aquesta sessió voldria destacar que, el client B, tan sols tenia com a tasca escolar llegir-se el capítol d'un llibre. Li feia moltíssima mandra i, com que li costava tant, la tutora ha decidit que ella llegiria una pàgina, el client una altra i jo, una altra. D'aquesta manera ha ajudat a B a poder assolir la tasca que se li demanava. A part, a mitja sessió, una altra psicopedagoga del centre que estava atenent a una nena ha preguntat si teníem temps per jugar junts. Al cap de 5 min. hem acabat la lectura del llibre i hem pogut jugar amb aquesta altra nena.
Reflexions: m'ha semblat molt interessant ajudar al client a llegir el capítol compartint la lectura entre els presents. Perquè no? Cal reflexionar sobre què podem demanar i què no als nens en cada moment, i entenc que la tutora, després d'haver analitzat la situació, ha valorat que necessitava ajuda i que repartir la lectura era adequat. A més a més, com que cada pàgina nova del llibre la llegia un de diferent, hem pogut compartir l'experiència, fet totalment enriquidor per tots els presents (i no només per B). També voldria destacar el fet de poder jugar amb altres nens/es del centre, encara que estiguin en sessions i amb professionals diferents, ja que fomenta les habilitats socials i les relacions interpersonals. Aquest fet em fa pensar en les institucions escolars i em pregunto: perquè no podem barrejar les classes, barrejar els nivells, etc? Estic segura de que seria molt enriquidor per l'alumnat i que fomentaria l'aprenentatge i el desenvolupament personal.
3. Fase d'avaluació de l'execució: aquesta fase se'm fa difícil d'explicar ja que els objectius a aconseguir acompanyen a la intervenció tant de temps com la família vulgui/pugui portar els clients al centre, així com els anys d'estudis que tindran els clients, etc Per tant, podríem dir que l'avaluació de l'execució és contínua i, en un moment donat, l'únic aspecte que es pot avaluar d'una manera precisa i quantificada són els resultats de les matèries educatives. Aquesta avaluació es dur a terme a final de cada trimestre escolar, per tant, a data d'avui encara no puc saber-ho (no estem a finals de juny).
La resta d'indicadors tenen relació amb la conducta dels clients, el seu comportament a l'escola i la convivència amb la família, és a dir, si són obedients, si criden, si col·laboren, si saben expressar el que volen, senten o pensen, etc
També tenim indicadors referits a la relació que els clients estableixen amb els seus companys d'aula i amb els docents.
Alhora, en trobem de relacionats amb la conducta dels pares vers els seus fills.
El control i seguiment d'aquests indicadors també és continu, per tal de saber en quin moment es troba la intervenció respecte dels objectius marcats i, si fos necessari, redissenyar la pròpia intervenció previ anàlisi i reflexió abans de prendre una decisió.
La resta d'indicadors tenen relació amb la conducta dels clients, el seu comportament a l'escola i la convivència amb la família, és a dir, si són obedients, si criden, si col·laboren, si saben expressar el que volen, senten o pensen, etc
També tenim indicadors referits a la relació que els clients estableixen amb els seus companys d'aula i amb els docents.
Alhora, en trobem de relacionats amb la conducta dels pares vers els seus fills.
El control i seguiment d'aquests indicadors també és continu, per tal de saber en quin moment es troba la intervenció respecte dels objectius marcats i, si fos necessari, redissenyar la pròpia intervenció previ anàlisi i reflexió abans de prendre una decisió.
Resum del clients:
Client A
Diagnòstic:
TDAH combinat
Edat: 10
anys
Curs: 5è de
primària
Medicació: Concerta
Objectius:
- Millora de la relació familiar,
major comprensió i abordatge de les pautes a casa.
- Persistència en estudis, hàbits
i deures.
- Control de la impulsivitat
- Internalització de les seves
capacitats
- Habilitats socials
Avaluació:
durant l'actual any escolar s’ha vist un major compliment dels deures escolars
en quant a planificació i millora de l'actitud cap a les responsabilitats. Atès
que la família també ha millorat la comprensió de les característiques que impliquen
el TDAH juntament amb les reeducacions es va començar teràpia psicològica amb
l'objectiu d'ajudar al control de la impulsivitat.
Des l'escola
s’han dut a terme dues entrevistes amb la tutora i la psicopedagoga, però es
continua sense realitzar un abordatge complet que compleixi les adaptacions
necessàries per pal·liar els efectes secundaris del TDAH.
Diagnòstic:
TDAH combinat
Edat: 9 anys
Curs: 4t
primària
Medicació: Concerta
Objectius:
- Millora de la relació familiar,
major comprensió i abordatge de les pautes a casa.
- Persistència en estudis, hàbits
i deures.
- Millora de la cal·ligrafia i la
lectura
- Internalització de les seves
capacitats
- Habilitats socials
Avaluació:
durant l'actual any escolar s’ha pogut observar un major compliment dels deures
en quant a planificació i millora de l'actitud cap a les responsabilitats. Des
de la família també han millorat la comprensió de les característiques que
impliquen el TDAH... També hi ha hagut una millora en les relacions amb els
seus companys.
Des de
l'escola, que s’ha fet una reunió amb la tutora, es continua sense realitzar un
abordatge complet que compleixi les adaptacions necessàries per pal·liar els
efectes secundaris del TDAH.
La família el
canviarà d'escola pel curs següent.
Client C
Diagnòstic:
TDAH combinat
Edat: 13
anys
Curs: 2n ESO
Medicació:
no es medica
Objectius:
- Persistència en estudis, hàbits
i deures.
- Internalització de les seves
capacitats
- Habilitats socials
- Control de la impulsivitat
Avaluació:
durant l'actual any escolar s’ha constatat un major compliment dels deures en quant
a planificació i millora de l'actitud cap a les responsabilitats.. Hi ha hagut
una millora de la impulsivitat, però continuen les dificultats en relació amb
alguns companys de classe i professors.
Des de
l'escola s’ha fet una reunió amb la tutora i diverses converses telefòniques o
per correu. Persisteixen les dificultats acadèmiques i de relació amb alguns
professors i es continua sense realitzar un abordatge complet que compleixi les
adaptacions necessàries per pal·liar els efectes secundaris del TDAH.
La família el
canviarà d'escola pel curs següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada