Pautes per ajudar l'alumnat amb TDAH

Com comento en la pàgina referida a les pràctiques presencials, estic elaborant una guia teoricopràctica relacionada amb el TDAH, tant per a professorat com per a les famílies.

Bé, en aquesta entrada voldria compartir amb vosaltres una pauta, que es podria tenir en un institut, per ajudar a l'alumnat amb TDAH.

 

Els punts serien els següents:

 

• Seure'l/a a primera fila. A prop dels companys tranquils i organitzats, de cara al professor/a.
• Sempre que es donin indicacions hi ha d'haver contacte visual amb l'alumne i ens hem d'assegurar que en ha comprès.
• Permetre-li sortir de tant en tant de l'aula amb l'excusa d'anar a buscar guix o fulls, ...
• Recordar-li que ha de mantenir la taula endreçada i tenir a mà només el que necessita per aquella sessió de classe.
• Donar-li més temps per resoldre els exàmens.
• De tant en tant fer-li exàmens orals.
• Assegurar-nos que s'ha apuntat a l'agenda deures, dates de lliurament de tasques o d'altres qüestions.
• Proposar-li que supervisi el seu rendiment.
• Proposar-li activitats no gaire llargues, on hi pugui haver un retorn ràpid de l'esforç (màxim 30').
• Sutilment comprovar què està fent per poder-lo retroalimentar (podem passejar per la classe, etc).
• Estructurar les qüestions de manera que primer tingui una visió global abans que la detallada.
• Donar-li ordres d'una en una i assegurar-nos que ho ha entès abans de passar a la següent.
• Intentar per tots els mitjans que la seva autoestima pugui créixer: donar-li ànims, somriure-li,...
• Promoure l'hàbit de repassar en finalitzar les tasques.
• Fer servir un llenguatge positiu.
• Les explicacions de continguts haurien de ser motivadores i dinàmiques, estructurades i organitzades.
• Valorar més la qualitat que la quantitat.
• Fragmentar les activitats llargues.

Per si us interessa el tema del TDAH, la informació que estic recopilant per a la guia pràctica prové d'entre d'altres fonts d'informació de:

·         Castells, P.(2009). Nunca quieto, siempre distraído. Barcelona, Ediciones CEAC
·         Elías, Y. i Estañol, B. (2006). Trastorno por déficit de atención e hiperactividad. Bases neurobiológicas, modelos neurológicos, evaluación y tratamiento. Ed. Trillas
·         Fundació ADANA. Recuperat el 15 de març del 2014 de: http://www.fundacionadana.org/
·         Fundación CADAH. Article: Steve Jobs, Miss Teddy y el TDAH. Recuperat el 3 de maig del 2014 de: http://www.fundacioncadah.org//web/articulo/steve-jobs-miss-teddy-y-el-tdah.html
·         Gutiérrez, F. (2006). Hiperactividad y déficit de atención en niños y adultos. Ed: Trillas
·         Linkedin. Debat: ¿Qué le sucede al niño con TDAH en su cerebro?. Recuperat el 19 d’abril del 2014 de: http://www.linkedin.com/groups/Qu%C3%A9-le-sucede-al-ni%C3%B1o-2932437.S.5843747552515620866?view=&item=5843747552515620866&type=member&gid=2932437&trk=eml-b2_anet_digest-null-4-null&fromEmail=fromEmail&ut=11BOm0Ye_Yhmg1
·         RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l'aprenentatge. Recuperat el 27 de maig del 2014 de: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6419/1310190.pdf
·         TDAH Catalunya. Recuperat el 2 de març del 2014 de: http://tdahcatalunya.org/
·         Van-Wielink, G. (2005). Déficit de atención con hiperactividad. Estrategias, habilidades, diagnóstico y tratamiento. Ed. Trillas
·         Vídeo: El TDAH y el cerebro. Recuperat el 3 de maig del 2014 de: https://www.youtube.com/watch?v=eyjFxlk17V0
·         Viquipèdia. Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Recuperat el 4 d’abril del 2014 de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_d%C3%A8ficit_d%27atenci%C3%B3_amb_hiperactivitat

 

 

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l'aprenentatge

En aquesta nova entrada m'agradaria fer-vos arribar l'enllaç del DOGC on s'indiquen les pautes a seguir amb l'alumnat que pateix de TDAH. Crec que és important tenir-ho en compte i, per la meva experiència, en la docència no sempre tothom segueix aquestes pautes, sobretot en els instituts de secundària.

 

Enllaç: Normativa DOGC

A priori destacaria:

Article 3

Principis d’actuació educativa amb l’alumnat amb TA

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l’alumnat

amb TA, que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, per tal de proveir l’alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves

necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies i, si s’escau, amb altres serveis i professionals implicats en

l’atenció a l’alumne.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre i s’han

d’establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d’acord amb les evidències provades

de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre

adequadament l’alumnat, els docents, quan s’escaigui, disposaran de l’assessorament psicopedagògic i els

informes tècnics de l’orientador del centre o de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP).

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar

constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar

a l'expedient acadèmic de l'alumne.

El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s’identifiquen les necessitats

de l’alumne; se n’ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d’ajustar-lo a

l’evolució de l’alumne

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professorat, de l’EAP o

l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. S’escoltarà en el

procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l'alumne si la seva edat i

circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el

seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família. 

Reflexions respecte les indicacions d'ADANA i les meves pràctiques

Després de les indicacions donades per la Fundació ADANA, m'agradaria extrapolar-les a les reeducacions que es duen a terme en el meu centre de pràctiques.

 

En la pàgina d'aquest blog anomenada Les meves pràctiques presencials, us presento als tres clients amb qui estic treballant al llarg de les pràctiques.

 

En aquesta reflexió em centraré amb el client A.

 

Bé, una de les indicacions que ADANA donava era la supervisió constant per a millorar el seu comportament. Reconec que en les reeducacions que fem a les pràctiques aquest punt és molt més fàcil de dur a terme que a les escoles, ja que nosaltres tenim un sol client per sessió i no pas 30 alumnes junts. Tot i així, vull destacar que la meva tutora manté un contacte ocular directe amb A quasi permanent, també el rodeja amb el braç tocant-li l'esquena, i té cura de tenir el material precís sobre la taula i no tenir-ne "de més" per evitar "temptacions" de distracció per al client.

Per altra banda, no fem tutories individualitzades com a tals perquè, com he comentat, les sessions ja són individualitzades. Però si l'objectiu d'aquestes tutories és indicar al nen què s'espera d'ell, etc aquests punts sí que es treballen al llarg de les sessions. La tutora marca els límits amb A, que té molt clar l'ordre de les tasques al llarg de la sessió, és a dir, què cal fer en cada moment, però si algun dia demana fer quelcom, com explicar alguna anècdota, etc la tutora pacta amb ell en quin moment i en quines condicions ho pot fer.

Per suposat, es coneixen les dificultats que comporta tenir TDAH i el reforç positiu és constant en cada una de les sessions. Mai es ridiculitza a A, ni se l'acusa o se li falta el respecte.

 

Per últim, el joc que es fa al final de cada sessió també serveix, segons el meu parer, per treballar les habilitats socials.

 

Així doncs, puc observar que en les sessions dutes a terme amb A s'utilitzen vàries tècniques i estratègies per a millorar el comportament d'aquest client amb TDAH i ajudar-lo a augmentar la seva autoestima, el seu autocontrol i la seva autosatisfacció personal.

 

 

 

Fundació ADANA

M'agradaria compartir amb vosaltres la informació relativa a la Fundació ADANA amb una petita explicació d'una jornada formativa que van fer.

ADANA és una Fundació privada sense ànim de lucre, que té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Va ser creada per informar i ajudar a tothom qui estigui interessat amb aquest trastorn i pretén desenvolupar tots els mitjans possibles per reduir els efectes negatius que el TDAH provoca en nens, joves i adults, per a que aquests s'integrin feliçment en la seva vida diària.

El seu objectiu és sensibilitzar als pares, professionals de la salut, mestres, professors, escoles i en general a la societat perquè es doni un canvi d'actitud i s'aprenguin estratègies pel seu maneig.

• Tractament des de l'escola:

 

 L'escola hauria de proporcionar a l'alumne/a amb TDAH un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador, que ajudi al nen amb TDAH a millorar el seu autocontrol. El mestre s'hauria de convertir, per tant, en un model per a l'alumne amb TDAH i també per als seus companys. Si el mestre mostra una actitud tolerant, flexible i pacient i entén les característiques pròpies del TDAH, aconseguirà un millor comportament per part de l'alumne/a amb aquesta síndrome conductual.

Es recomana que, amb un grup on estigui present un nen amb TDAH, mai es deurien programar activitats difícils i avorrides, o activitats de temps prolongat o tenir poc control del grup (en els patis, classes, espais oberts, excursions o transicions d'aules,...) o realitzar canvis a activitats que el nen/a amb TDAH no controli. A més a més, el nen ha de saber què s'espera d'ell, no només recordar-li els errors, acceptar-lo tal i com és, respectar-lo i no castigar-lo en excés.

Es pot millorar el comportament del nen amb TDAH si els mestres adopten les següents mesures de modificació de conducta:

 

- Supervisió constant (mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar-li l'esquena, passar pel cosstat amb l'objectiu d'assegurar-nos que ha començat la tasca, etc). La supervisió ha de servir per anticipar i preveure situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, en acabar una activitat o participar en una tasca grupal), generant així, en el mateix nen, major seguretat i autocontrol.

- Tutories individualitzades d'uns 10 min. Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què s'espera d'ell, quins senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament i rendiment i marcar límits o normes bàsiques de comportament dins l'aula (objectius concrets que pensem que el nen o adolescent podrà assolir). S'ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l'alumne/a.

- Ús d'eines bàsiques per a l'autocontrol del comportament: reforç positiu, extinció, temps-fora i establiments de límits.

 

Però l'escola no només hauria de millorar el comportament a l'aula d'un alumne amb TDAH i la seva atenció al treball. També hauria de treballar la motivació i l'autoestima d'aquests nens, ja que existeixen estudis que demostren que els nens amb TDAH es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens de la seva edat. Més del 50% de nens/es amb TDAH presenten problemes emocionals com ara sentiments depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. A més, un nen amb baixa autoestima dins de l'aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que el mestre voldria. Per això és important dedicar temps a incrementar-la. Per a fer-ho, hem de tenir en compte les següents orientacions:

•  Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne/a amb TDAH dins l'aula.
• Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per part de l'alumne i caldria elogiar-lo quan realitza alguna cosa ben feta.
• Oferir-li un major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.
• Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d'evitar el NO.
• Evitar l'acusació, la ridiculització i la falta de respecte.
• Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDAH dins del grup-classe.

 

 



El tractament del TDAH segons l'Associació Catalana del TDAH

Tractament:

El tractament dels nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) requereix un programa multidisciplinari, adaptat a les característiques individuals del nen/a, com el sexe o l’edat, i a agents externs com l’entorn familiar i social.

Existeixen diferents abordatges terapèutics per tractar el TDAH, però el tractament combinat – “multimodal” – és el que ofereix millors resultats. Això suposa la inclusió de pares, professors, metges i psicòlegs en ​​tots els nivells de la teràpia.

Tenint en compte això, es coordinen simultàniament tractaments de tipus:

·         Farmacològic

·         Psicològic

·         Psicopedagògic

Cap d’aquestes intervencions és exclusiva, no pot, ni ha de substituir les altres.

El tractament del TDAH s’hauria de realitzar de manera individualitzada, tenint en compte al pacient i la seva família. L’objectiu d’aquests tractaments és el de millorar la qualitat de vida dels pacients mitjançant la disminució de símptomes i complicacions del TDAH. Cal reduir el risc de complicacions, educar el pacient i la família sobre el trastorn, adaptar l’entorn a les necessitats del pacient i millorar les habilitats d’abordatge dels pacients, pares i educadors.

La medicació redueix els símptomes del TDAH i pot ajudar el nen a utilitzar la seva capacitat natural per concentrar-se, apartar les distraccions i pensar abans d’actuar. Això els fa més receptius a les instruccions i ajuda a millorar les relacions entre nens, pares, professors i companys. A més, potencia l’efecte d’intervencions psicològiques i psicopedagògiques. Existeix evidència científica de l’efectivitat a curt i llarg termini del tractament farmacològic si aquest és continuat.

El diagnòstic del TDAH segons l'Associació Catalana de TDAH

Diagnòstic:

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) provoca hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d’atenció, però no tots els símptomes es manifesten en tots els afectats ni amb la mateixa intensitat. Tot i que molts d’aquests comportaments són normals en la majoria d’infants, en els nens sense TDAH aquests símptomes tendeixen a disminuir segons creixen i passen de l’educació infantil a la primària. A l’hora de distingir entre un nen amb TDAH i un nen sense TDAH, és important tenir en compte la quantitat i intensitat dels símptomes i la seva permanència en el temps i en diferents situacions. En els casos de TDAH, les conductes hiperactives i impulsives, així com els símptomes d’inatenció són: més intensos del que s’espera, es manifesten en més d’un lloc alhora (col·legi, casa, etc.), i solen prolongar-se per més de sis mesos.
A més, cal deixar clar que no tots els símptomes són iguals en tots els pacients, aquests poden existir en diferents graus de gravetat.

El diagnòstic és clínic, per tant, no hi ha una prova diagnòstica definitiva. Els especialistes poden obtenir la informació relativa al pacient mitjançant: preguntes obertes, preguntes específiques, entrevistes semiestructurades, qüestionaris o escales.

Entre les escales més emprades per al diagnòstic del TDAH es troben:

·         Les escales específiques: ADHD RS (Du Paul), Conners, EDAH, Magallanes, SNAP IV.

·         Escales de psicopatologia general: Achenchach, BASC, SDQ.

·         Entrevistes semiestructurades: DICA IV, K-SADS.

 

El diagnòstic del TDAH en nens i adolescents s’ha de fer mitjançant:

·         Entrevistes clíniques als pares i al pacient.

·         Informació obtinguda de l’escola.

·         Revisió d’antecedents familiars i personals

·         Exploració física i psicopatològica del pacient.

 

Per al diagnòstic del TDAH en nens i adolescents no estan indicades les proves complementàries de laboratori, de neuroimatge o neurofisiològiques, llevat que la valoració clínica ho justifiqui.

Les causes del TDAH segons l'Associació Catalana de TDAH

Causes:

El TDAH és un dels trastorns més importants en l’àrea de la Psiquiatria Infantil-Juvenil i és, possiblement, la patologia més estudiada. En principi, se sap que la seva aparició està vinculada a una producció insuficient dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina.

Els neurotransmissors són substàncies químiques l’objectiu dels quals és produir una correcta comunicació entre les neurones. Perquè això es porti a terme hi ha d’haver una quantitat adequada de dopamina i noradrenalina. En el nen/a amb TDAH la producció d’aquests dos neurotransmissors és irregular.

Aquest dèficit de dopamina i noradrenalina genera problemes en els circuits reguladors de diverses zones del cervell: el còrtex prefrontal, el cos callós i els ganglis basals.

També es valoren en alguns estudis factors neurobiològics no genètics, coneguts com a factors ambientals, com a possibles causes d’aquest trastorn:

·         Principalment: naixement prematur, encefalopatia hipoxicoisquèmica (síndrome que es manifesta en la primera setmana de vida produït per la disminució de l’aportació d’oxigen (O2) o la reducció mantinguda del flux sanguini cerebral), baix pes al naixement i consum de tabac i alcohol durant l’embaràs.

·         Altres factors relacionats: consum d’heroïna i cocaïna durant l’embaràs, exposició intrauterina al plom i el zinc, traumatismes cranioencefàlics en la primera infància, infeccions del sistema nerviós central o l’adversitat psicosocial.

El TDAH com a trastorn biològic. Cert o fictici?

En aquesta entrada m'agradaria posar-vos l'enllaç d'un vídeo que explica de manera molt simple les investigacions sobre el TDAH respecte el cervell, és a dir, la perspectiva biològica d'aquest trastorn.

És cert que el debat sobre l'origen del TDAH encara està sobre la taula i que hi ha diversitat d'opinions, però algunes investigacions apunten a que hi ha un trastorn neurològic que provocaria el TDAH.

 

Aquí us deixo l'enllaç:

Vídeo: El TDAH i el cervell

A continuació, us deixo l'enllaç d'un article publicat a la Fundación CADAH (Fundación Cantabria Ayuda al Déficit de Atención e Hiperactividad) on s'opina que el TDAH és una invenció social que està perjudicant a tots aquells qui en són diagnosticats.
Com deia, el debat està sobre la taula.

Enllaç de l'article: Steve Jobs, Miss Teddy y el TDAH

Per altra banda, si algú està interessat en seguir un debat sobre el tema, per exemple a la pàgina web de Linkedin n'hi ha un de prou interessant.

Us deixo l'enllaç: Debat a Linkedin sobre el TDAH
 

El centre: educació no formal

El centre on imparteixo les pràctiques forma part de l'ensenyament no formal, el qual en trets didàctics generals:

 

- Es caracteritza per tenir una intencionalitat i sistematització, les quals estan determinades per les necessitats i els interessos dels participants. La pròpia institució impulsa la formació, sense tenir en compte l’administració educativa. La normativa està generada dins la institució (tot i que, per exemple, en el meu centre de pràctiques es fa ús de normativa publicada al DOGC com el protocol d'actuació amb alumnat amb TDAH, etc). La racionalitat de l’ensenyament depèn del progrés en l’aprenentatge dels qui segueixen el curs. Es caracteritza per la flexibilitat a l’hora d’introduir modificacions així com per l’adaptabilitat a la realitat.

 

- Pel que fa al context s’imparteix fora dels centres escolars. Té total autonomia en l’organització, és flexible i adaptable respecte al professorat, estratègies i continguts del programa.

 

- Pel que fa al docent no li cal titulació específica. La institució el buscarà amb la finalitat que sigui el més adequat, segons l’objectiu, basant-se en les seves competències professionals d’acord amb les exigències del programa. Per a una bona pràctica, li cal un bon coneixement de les necessitats socials i de la realitat socio-política que l’envolta. És important que sigui un bon coneixedor de diferents estratègies d’ensenyament. Hi ha flexibilitat en la seva aplicació.

En el cas del meu centre sí que es demana titulació específica segons la tasca a desenvolupar.

 

- Pel que fa al discent formarà part d’un grup destinatari segons les característiques demanades per la institució formativa. És aquesta qui marcarà els criteris d’inclusió al grup. Cal un coneixement previ de l’alumne per formar els grups i adequar l’ensenyament.  L'ensenyament serà a la mida del grup. Hi ha tendència a l’homogeneïtat com més criteris d’inclusió es tinguin en compte. També trobem heterogeneïtat individual. És important el paper que juga cada persona en el grup.

En el cas del meu centre de pràctiques no parlem de grup sinó d'atenció individualitzada i serà atès pel centre sempre que es pugui donar resposta a la demanda formulada inicialment.

 

- Pel que fa a les estratègies didàctiques no s’han de regir per la normativa. Es poden sistematitzar en el moment preactiu, interactiu o postactiu de l’ensenyament. Molt flexibles tant en l’espai com en el temps, el que permet la utilització d’un gran ventall d’estratègies. Depenen de la realitat dels aprenentatges, s’adeqüen a aquesta. Canviants segons el moment i la motivació del grup.

En el cas del meu centre ens referiríem a intervencions psicopedagògiques a nivell individual, no de grup.

- Pel que fa al contingut de la matèria, tant el contingut com els objectius són marcats per la institució impulsadora de la formació segons les necessitats que hagi detectat.. La seva organització dependrà de cada entitat formadora. Es seleccionen i s’organitzen segons les necessitats i els interessos del grup. Tenen en compte l’educació informal i formal ja adquirida prèviament pels discents. Flexible, s’adequa a la dinàmica i al feedback grupal.

En el cas del meu centre de pràctiques, com ja hem dit, no parlem de grup i els objectius són marcats en la fase de planificació de la intervenció, segons les necessitats del clients.

 

Fonts d'informació:

• Ferrández, A.(2009). Didàctica General. UOC
• Ferrández, A (1984). “La Didáctica Contemporánea”. A: A.Sanvisens. Introducción de la

  Pedagogía. Barcelona: Barcanova.