Joc: Superment

Amb aquesta nova entrada us vull presentar un joc educatiu que he creat a partir de material reciclat (que tenia per casa...), ja que a les meves pràctiques a part de fer reeducacions també elaboro material didàctic.

Per a fer aquest joc m'he inspirat en un joc ja existent, però he introduït una variant molt important: les instruccions del joc divertides!

Perquè tal i com sempre diu la meva tutora, els nens no són adults, són nens (valgui la redundància), i per tant, els hem de tractar com a tals. Què significa això? Doncs que necessiten divertir-se i que una de les millors maneres que tenen d'aprendre és a través del joc. És per aquest motiu que a un joc preexistent basat en les matemàtiques li he introduït un nou factor per adaptar-lo a l'edat dels clients (edat d'escolaritat obligatòria).

 

Us ensenyo algunes fotografies del joc Superment, excel·lent per a treballar les operacions matemàtiques, ja sigui la suma, la resta, la multiplicació o la divisió, amb possibilitat de treballar-les en diferents nivells de dificultat:

 

 

 

I aquestes són les instruccions i el procediment del joc Superment que he creat, en format de triptic:

 



 

 Espero que us agradi!!

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l'aprenentatge

En aquesta nova entrada m'agradaria fer-vos arribar l'enllaç del DOGC on s'indiquen les pautes a seguir amb l'alumnat que pateix de TDAH. Crec que és important tenir-ho en compte i, per la meva experiència, en la docència no sempre tothom segueix aquestes pautes, sobretot en els instituts de secundària.

 

Enllaç: Normativa DOGC

A priori destacaria:

Article 3

Principis d’actuació educativa amb l’alumnat amb TA

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l’alumnat

amb TA, que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, per tal de proveir l’alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves

necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies i, si s’escau, amb altres serveis i professionals implicats en

l’atenció a l’alumne.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre i s’han

d’establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d’acord amb les evidències provades

de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre

adequadament l’alumnat, els docents, quan s’escaigui, disposaran de l’assessorament psicopedagògic i els

informes tècnics de l’orientador del centre o de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP).

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar

constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar

a l'expedient acadèmic de l'alumne.

El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s’identifiquen les necessitats

de l’alumne; se n’ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d’ajustar-lo a

l’evolució de l’alumne

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professorat, de l’EAP o

l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. S’escoltarà en el

procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l'alumne si la seva edat i

circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el

seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família. 

Reflexions respecte les indicacions d'ADANA i les meves pràctiques

Després de les indicacions donades per la Fundació ADANA, m'agradaria extrapolar-les a les reeducacions que es duen a terme en el meu centre de pràctiques.

 

En la pàgina d'aquest blog anomenada Les meves pràctiques presencials, us presento als tres clients amb qui estic treballant al llarg de les pràctiques.

 

En aquesta reflexió em centraré amb el client A.

 

Bé, una de les indicacions que ADANA donava era la supervisió constant per a millorar el seu comportament. Reconec que en les reeducacions que fem a les pràctiques aquest punt és molt més fàcil de dur a terme que a les escoles, ja que nosaltres tenim un sol client per sessió i no pas 30 alumnes junts. Tot i així, vull destacar que la meva tutora manté un contacte ocular directe amb A quasi permanent, també el rodeja amb el braç tocant-li l'esquena, i té cura de tenir el material precís sobre la taula i no tenir-ne "de més" per evitar "temptacions" de distracció per al client.

Per altra banda, no fem tutories individualitzades com a tals perquè, com he comentat, les sessions ja són individualitzades. Però si l'objectiu d'aquestes tutories és indicar al nen què s'espera d'ell, etc aquests punts sí que es treballen al llarg de les sessions. La tutora marca els límits amb A, que té molt clar l'ordre de les tasques al llarg de la sessió, és a dir, què cal fer en cada moment, però si algun dia demana fer quelcom, com explicar alguna anècdota, etc la tutora pacta amb ell en quin moment i en quines condicions ho pot fer.

Per suposat, es coneixen les dificultats que comporta tenir TDAH i el reforç positiu és constant en cada una de les sessions. Mai es ridiculitza a A, ni se l'acusa o se li falta el respecte.

 

Per últim, el joc que es fa al final de cada sessió també serveix, segons el meu parer, per treballar les habilitats socials.

 

Així doncs, puc observar que en les sessions dutes a terme amb A s'utilitzen vàries tècniques i estratègies per a millorar el comportament d'aquest client amb TDAH i ajudar-lo a augmentar la seva autoestima, el seu autocontrol i la seva autosatisfacció personal.

 

 

 

Fundació ADANA

M'agradaria compartir amb vosaltres la informació relativa a la Fundació ADANA amb una petita explicació d'una jornada formativa que van fer.

ADANA és una Fundació privada sense ànim de lucre, que té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Va ser creada per informar i ajudar a tothom qui estigui interessat amb aquest trastorn i pretén desenvolupar tots els mitjans possibles per reduir els efectes negatius que el TDAH provoca en nens, joves i adults, per a que aquests s'integrin feliçment en la seva vida diària.

El seu objectiu és sensibilitzar als pares, professionals de la salut, mestres, professors, escoles i en general a la societat perquè es doni un canvi d'actitud i s'aprenguin estratègies pel seu maneig.

• Tractament des de l'escola:

 

 L'escola hauria de proporcionar a l'alumne/a amb TDAH un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador, que ajudi al nen amb TDAH a millorar el seu autocontrol. El mestre s'hauria de convertir, per tant, en un model per a l'alumne amb TDAH i també per als seus companys. Si el mestre mostra una actitud tolerant, flexible i pacient i entén les característiques pròpies del TDAH, aconseguirà un millor comportament per part de l'alumne/a amb aquesta síndrome conductual.

Es recomana que, amb un grup on estigui present un nen amb TDAH, mai es deurien programar activitats difícils i avorrides, o activitats de temps prolongat o tenir poc control del grup (en els patis, classes, espais oberts, excursions o transicions d'aules,...) o realitzar canvis a activitats que el nen/a amb TDAH no controli. A més a més, el nen ha de saber què s'espera d'ell, no només recordar-li els errors, acceptar-lo tal i com és, respectar-lo i no castigar-lo en excés.

Es pot millorar el comportament del nen amb TDAH si els mestres adopten les següents mesures de modificació de conducta:

 

- Supervisió constant (mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar-li l'esquena, passar pel cosstat amb l'objectiu d'assegurar-nos que ha començat la tasca, etc). La supervisió ha de servir per anticipar i preveure situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, en acabar una activitat o participar en una tasca grupal), generant així, en el mateix nen, major seguretat i autocontrol.

- Tutories individualitzades d'uns 10 min. Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què s'espera d'ell, quins senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament i rendiment i marcar límits o normes bàsiques de comportament dins l'aula (objectius concrets que pensem que el nen o adolescent podrà assolir). S'ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l'alumne/a.

- Ús d'eines bàsiques per a l'autocontrol del comportament: reforç positiu, extinció, temps-fora i establiments de límits.

 

Però l'escola no només hauria de millorar el comportament a l'aula d'un alumne amb TDAH i la seva atenció al treball. També hauria de treballar la motivació i l'autoestima d'aquests nens, ja que existeixen estudis que demostren que els nens amb TDAH es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens de la seva edat. Més del 50% de nens/es amb TDAH presenten problemes emocionals com ara sentiments depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. A més, un nen amb baixa autoestima dins de l'aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que el mestre voldria. Per això és important dedicar temps a incrementar-la. Per a fer-ho, hem de tenir en compte les següents orientacions:

•  Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne/a amb TDAH dins l'aula.
• Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per part de l'alumne i caldria elogiar-lo quan realitza alguna cosa ben feta.
• Oferir-li un major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.
• Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d'evitar el NO.
• Evitar l'acusació, la ridiculització i la falta de respecte.
• Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDAH dins del grup-classe.

 

 



El tractament del TDAH segons l'Associació Catalana del TDAH

Tractament:

El tractament dels nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) requereix un programa multidisciplinari, adaptat a les característiques individuals del nen/a, com el sexe o l’edat, i a agents externs com l’entorn familiar i social.

Existeixen diferents abordatges terapèutics per tractar el TDAH, però el tractament combinat – “multimodal” – és el que ofereix millors resultats. Això suposa la inclusió de pares, professors, metges i psicòlegs en ​​tots els nivells de la teràpia.

Tenint en compte això, es coordinen simultàniament tractaments de tipus:

·         Farmacològic

·         Psicològic

·         Psicopedagògic

Cap d’aquestes intervencions és exclusiva, no pot, ni ha de substituir les altres.

El tractament del TDAH s’hauria de realitzar de manera individualitzada, tenint en compte al pacient i la seva família. L’objectiu d’aquests tractaments és el de millorar la qualitat de vida dels pacients mitjançant la disminució de símptomes i complicacions del TDAH. Cal reduir el risc de complicacions, educar el pacient i la família sobre el trastorn, adaptar l’entorn a les necessitats del pacient i millorar les habilitats d’abordatge dels pacients, pares i educadors.

La medicació redueix els símptomes del TDAH i pot ajudar el nen a utilitzar la seva capacitat natural per concentrar-se, apartar les distraccions i pensar abans d’actuar. Això els fa més receptius a les instruccions i ajuda a millorar les relacions entre nens, pares, professors i companys. A més, potencia l’efecte d’intervencions psicològiques i psicopedagògiques. Existeix evidència científica de l’efectivitat a curt i llarg termini del tractament farmacològic si aquest és continuat.

El diagnòstic del TDAH segons l'Associació Catalana de TDAH

Diagnòstic:

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) provoca hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d’atenció, però no tots els símptomes es manifesten en tots els afectats ni amb la mateixa intensitat. Tot i que molts d’aquests comportaments són normals en la majoria d’infants, en els nens sense TDAH aquests símptomes tendeixen a disminuir segons creixen i passen de l’educació infantil a la primària. A l’hora de distingir entre un nen amb TDAH i un nen sense TDAH, és important tenir en compte la quantitat i intensitat dels símptomes i la seva permanència en el temps i en diferents situacions. En els casos de TDAH, les conductes hiperactives i impulsives, així com els símptomes d’inatenció són: més intensos del que s’espera, es manifesten en més d’un lloc alhora (col·legi, casa, etc.), i solen prolongar-se per més de sis mesos.
A més, cal deixar clar que no tots els símptomes són iguals en tots els pacients, aquests poden existir en diferents graus de gravetat.

El diagnòstic és clínic, per tant, no hi ha una prova diagnòstica definitiva. Els especialistes poden obtenir la informació relativa al pacient mitjançant: preguntes obertes, preguntes específiques, entrevistes semiestructurades, qüestionaris o escales.

Entre les escales més emprades per al diagnòstic del TDAH es troben:

·         Les escales específiques: ADHD RS (Du Paul), Conners, EDAH, Magallanes, SNAP IV.

·         Escales de psicopatologia general: Achenchach, BASC, SDQ.

·         Entrevistes semiestructurades: DICA IV, K-SADS.

 

El diagnòstic del TDAH en nens i adolescents s’ha de fer mitjançant:

·         Entrevistes clíniques als pares i al pacient.

·         Informació obtinguda de l’escola.

·         Revisió d’antecedents familiars i personals

·         Exploració física i psicopatològica del pacient.

 

Per al diagnòstic del TDAH en nens i adolescents no estan indicades les proves complementàries de laboratori, de neuroimatge o neurofisiològiques, llevat que la valoració clínica ho justifiqui.

Les causes del TDAH segons l'Associació Catalana de TDAH

Causes:

El TDAH és un dels trastorns més importants en l’àrea de la Psiquiatria Infantil-Juvenil i és, possiblement, la patologia més estudiada. En principi, se sap que la seva aparició està vinculada a una producció insuficient dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina.

Els neurotransmissors són substàncies químiques l’objectiu dels quals és produir una correcta comunicació entre les neurones. Perquè això es porti a terme hi ha d’haver una quantitat adequada de dopamina i noradrenalina. En el nen/a amb TDAH la producció d’aquests dos neurotransmissors és irregular.

Aquest dèficit de dopamina i noradrenalina genera problemes en els circuits reguladors de diverses zones del cervell: el còrtex prefrontal, el cos callós i els ganglis basals.

També es valoren en alguns estudis factors neurobiològics no genètics, coneguts com a factors ambientals, com a possibles causes d’aquest trastorn:

·         Principalment: naixement prematur, encefalopatia hipoxicoisquèmica (síndrome que es manifesta en la primera setmana de vida produït per la disminució de l’aportació d’oxigen (O2) o la reducció mantinguda del flux sanguini cerebral), baix pes al naixement i consum de tabac i alcohol durant l’embaràs.

·         Altres factors relacionats: consum d’heroïna i cocaïna durant l’embaràs, exposició intrauterina al plom i el zinc, traumatismes cranioencefàlics en la primera infància, infeccions del sistema nerviós central o l’adversitat psicosocial.