ADANA és una Fundació privada sense ànim de lucre, que té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Va ser creada per informar i ajudar a tothom qui estigui interessat amb aquest trastorn i pretén desenvolupar tots els mitjans possibles per reduir els efectes negatius que el TDAH provoca en nens, joves i adults, per a que aquests s'integrin feliçment en la seva vida diària.
El seu objectiu és sensibilitzar als pares, professionals de la salut, mestres, professors, escoles i en general a la societat perquè es doni un canvi d'actitud i s'aprenguin estratègies pel seu maneig.
- Tractament des de l'escola:
L'escola hauria de proporcionar a l'alumne/a amb TDAH un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador, que ajudi al nen amb TDAH a millorar el seu autocontrol. El mestre s'hauria de convertir, per tant, en un model per a l'alumne amb TDAH i també per als seus companys. Si el mestre mostra una actitud tolerant, flexible i pacient i entén les característiques pròpies del TDAH, aconseguirà un millor comportament per part de l'alumne/a amb aquesta síndrome conductual.
Es recomana que, amb un grup on estigui present un nen amb TDAH, mai es deurien programar activitats difícils i avorrides, o activitats de temps prolongat o tenir poc control del grup (en els patis, classes, espais oberts, excursions o transicions d'aules,...) o realitzar canvis a activitats que el nen/a amb TDAH no controli. A més a més, el nen ha de saber què s'espera d'ell, no només recordar-li els errors, acceptar-lo tal i com és, respectar-lo i no castigar-lo en excés.
Es pot millorar el comportament del nen amb TDAH si els mestres adopten les següents mesures de modificació de conducta:
- Supervisió constant (mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar-li l'esquena, passar pel cosstat amb l'objectiu d'assegurar-nos que ha començat la tasca, etc). La supervisió ha de servir per anticipar i preveure situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, en acabar una activitat o participar en una tasca grupal), generant així, en el mateix nen, major seguretat i autocontrol.
- Tutories individualitzades d'uns 10 min. Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què s'espera d'ell, quins senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament i rendiment i marcar límits o normes bàsiques de comportament dins l'aula (objectius concrets que pensem que el nen o adolescent podrà assolir). S'ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l'alumne/a.
- Ús d'eines bàsiques per a l'autocontrol del comportament: reforç positiu, extinció, temps-fora i establiments de límits.
Però l'escola no només hauria de millorar el comportament a l'aula d'un alumne amb TDAH i la seva atenció al treball. També hauria de treballar la motivació i l'autoestima d'aquests nens, ja que existeixen estudis que demostren que els nens amb TDAH es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens de la seva edat. Més del 50% de nens/es amb TDAH presenten problemes emocionals com ara sentiments depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. A més, un nen amb baixa autoestima dins de l'aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que el mestre voldria. Per això és important dedicar temps a incrementar-la. Per a fer-ho, hem de tenir en compte les següents orientacions:
- Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne/a amb TDAH dins l'aula.
- Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per part de l'alumne i caldria elogiar-lo quan realitza alguna cosa ben feta.
- Oferir-li un major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.
- Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d'evitar el NO.
- Evitar l'acusació, la ridiculització i la falta de respecte.
- Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDAH dins del grup-classe.
